Janna Lalaleo, Merieme Belassane, Smith Ishioma i Erik Vega
Davant
del que veiem; del passat i del futur, davant del que som; una
espècie conqueridora i curiosa: realment l’esser humà es mereix
respecte, humanització i orgull, quan el pas de la nostra existència
només em sabut portar egoisme, avarícia, destrucció, fins i tot
mentides, i ens continuem netejant les mans. ¿L’esser humà
acabarà per extingir-se ell mateix o arrastrarà tot el que té
davant pel seu poder?
PD:
Referència a “La creació d’Adam” de Miquel Àngel s.XVI
representant la salvació de la vida terrestre amb una flama que
apunta a l’humà.
Els
llumins simbolitzen les dos guerres mundials passades: destrucció.
Aquesta foto em sembla una de les més interessants. La pregunta és força arriscada i sembla que la fotografia no deixa lloc al dubte.
ResponEliminaEn primer pla, les mans de l'ésser humà, una metàfora de la seva voluntat i capacitat de crear.
De fons la ciutat, la màxima expressió del potencial de la civilització. Això no obstant, el primer pla i el fons està separat per una franja de naturalesa. La muntanya crea una idea que, tot i ser probablement fortuïta, ens fa pensar en què potser la resposta a la pregunta que planteja la imatge n'estigui relacionada amb aquesta llunyania o diferenciació que sembla haver-hi entre l'home, les seves creacions i la natura. L'home està separat de les seves obres per la natura, que actua de barrera entre ell i la seva voluntat. Potser si l'ésser humà s'acaba autoextingint és probablement per no haver sabut respectar aquesta franja de natura.
D'altra banda, el llumí sembla voler representar una voluntat oculta en l'home que busca la seva pròpia destrucció. Això que pot semblar tant absurd passa constantment en un planeta que cada cop més s'oblida que l'home també hauria de ser part de la natura.
El llumí sembla voler representar una voluntat oculta en l'home, que busca la seva pròpia destrucció.
El fet que la mà que subjecta el llumí es trobi a la part inferior de la imatge, on es troben els arbres ens pot fer pensar que és la natura qui és posseïdora del risc per a l'ésser humà i el fet que sigui l'altra mà, que s'aixeca sobre la ciutat i sembla venir del cel sigui la que s'apropi cap a les flames ens ajuda a comprendre la posició de l'home, que des de l'altura d'una divinitat crea a la seva voluntat i s'apropa cap al risc que suposa la natura. Passarem per alt el color de la pell de les mans. Res més a dir. Bona feina!