Adrián Marí, Júlia Ramírez, Kilian Domínguez i Gerard Arenas
Filosofia
política. Aquí es planteja la qüestió de com som, en el sentit de
la nostra personalitat. Potser aquesta es forma a partir del nostre
entorn, i no d'acord amb nosaltres. Creiem que existeix una pressió
social que inconscientment ens empenta cap a unes característiques
personals que prenem com a pròpies. Això es manifesta a la foto amb
la societat i les eines que utilitza aquesta per manifestar la seva
pressió com diaris, publicitat, televisió, etc. Ambdós mostren un
caràcter autoritari enfront un creixent humà que comença ajupit i
va creixent, simbolitzant així que aquestes pressions ens són
imposades mentre creixem. Això ho prenem com a antropologia humana,
ja que parlem de què és la personalitat i no directament de la
influència social. Ens agrada aquesta pregunta, perquè posa en
qüestió a nosaltres mateixos, a la nostra personalitat, allò més
nostre, i ofereix la perspectiva de què potser no és nostre, cosa
que costa assumir.
La fotografía, em sembla molt bona, el contrast de les siluetes respecte el fons són una de les parts més destacables. Seguint amb el tema de la fotografía, em sembla interessant les posicions que tenen cada membre del grup, el del mig com si estigués oprimit per l'influència externa, el de la dreta exhortant-li la forma de comportar-se...
ResponEliminaReferent al tema tractat, puc dir, que estic d'acord amb el que diu, que molts dels nostres aspectes venen originats per l'exterior.
L'influència d'un grup, determina molt la nostra forma d'expressó i fins i tot l'opinió, en alguns casos.
Per tot això, puc dir, que m'interessa aquesta fotografía i el significat que li donen.
Respecte a la fotografía, tan sols veure-la captes de seguida
ResponEliminael missatge que vol representar. Les posicions de cada persona están bastant acertades ja que amb la seva postura fan veure la pressió que exerceixen les diverses modalitats i personalitats dintre de la nostra societat. A més de la innegable superioritat que presumeixen davant de la persona. I esque pot ser no té el valor suficient per encarar-los i això fa que ell se senti petit i vullnerable com es mostra en la imatge amb el noi pràcticament ajupit..
Respecte al missatge filòsfic, jo crec que independentment de viure en societat, cada persona es qui pren la decisió sobre el que vol inclou-re en la seva personalitat i el que no. Personalment la meva , no va més enllà del conjunt de les meves creences,la meva ètica i els meus principis i valors . Aquests son els que em fan ser com sóc. Sóc la que prenc la decisió de com vull formar-me com a persona. Així i tots els que m'envolten segueixin un mateix model establert per una societat cega.
M'agradat molt i penso que la visualització en relació amb el que es vol transmetre a més del peu de foto, deixen grans expectatives sobre que aquesta sigui una de les més votades!
Felicitats i bona sort grup, tots em fet un bon treball!