divendres, 30 d’octubre de 2015

8. La bellesa és objectiva o subjectiva?


África Muñoz, Alex Cajamarca, Aina Ortigosa i Bryan Llumiquinga



Hi ha moltes qualitats que poden reflectir la bellesa. No s’ha de referir exclusivament al que és superficial, sinó que existeix una bellesa interior que tendeix sempre a sortir a la llum.
Platón definia la bellesa com “la propietat que les coses belles posseeixen”. Per tant, creia que es tractava d’un concepte objectiu i que no depenia dels gustos de cadascú.
Per contra, Aristóteles la definia com “el que es bell per a mi”. Defensava que la bellesa era relativa i totalment subjectiva. Donem suport a la darrera teoria, ja que creiem que no hi ha regles per determinar el que s’ha de considerar bonic i que per tant, pot haver-hi tants gustos com colors.
A més, a més Platón deia que la bellesa no canviava amb el temps. Però Aristóteles negava aquesta afirmació, ja que malgrat que existeixen canons, etiquetes ... això només es relaciona amb l’època o fins i tot la cultura i per aquest motiu es diu que la bellesa evoluciona.

En conclusió, la bellesa es pot trobar en qualsevol cosa, però no tothom té la capacitat d’apreciar-la. Aquesta reflexió ens pot portar a plantejar-nos una nova pregunta: La bellesa depèn dels ulls que l’observen? Indiscutiblement opinem que sí, donat que per a mi pot ser bonic alguna cosa que per altre no.

1 comentari:

  1. Aquesta pregunta em sembla molt encertada ja que sempre es dóna la situació en què discutim amb una altra persona si una cosa es bella o no.
    Jo defenso que la bellesa és totalment relativa i subjectiva, tot depèn del moment i dels ulls que ho miren. Avui pot ser, puc dir que una cosa no em sembla bell però, qui sap si d'aquí tres mesos sí m'agrada.
    Estic completament d'acord en què la bellesa no és únicament l'exterior, al final, el que acaba agradant de veritat es l'interior, encara que trigui en cridar la nostra atenció.
    Yaiza Baudet, 2 Y.

    ResponElimina