dissabte, 31 d’octubre de 2015

30. És més ric qui més té o qui menys necessita?





Jonait Molina, Wendy Mendoza i Natàlia Pérez






2 comentaris:

  1. Hem d’aprendre a canviar els paràmetres de mesura i a entendre les veritats com a relatives. Allò que per a nosaltres és incontestable i irrenunciable, per a d’altres és secundari i prescindible.

    Us sona el mot empatia? Serveix per indicar que hem d’aprendre a posar-nos en la pell dels altres. I veure la realitat a partir de com ho pot interpretar o viure una altra persona ens ajuda a entendre aquesta realitat i a pensar que no sempre les persones actuen en reacció o en contra nostra perquè sí o per fer-nos la guitza, sinó que tenim vares de mesura diferents per a valorar les coses i la realitat.

    Quan aprenem a mesurar la riquesa a partir de la necessitat i no pas de l’acumulació de riqueses, tot plegat fa un tomb espectacular.

    Alex Cajamarca 1Y

    ResponElimina
  2. Segurament, hem escoltat o llegit aquesta pregunta moltes vegades. Per desgràcia, la societat en la qual vivim, avui en dia sol encaminar-se per un materialisme sense el qual ja no ens és possible viure, perquè dissortadament la societat de consum ens ha fet creure que són imprescindibles.

    Hem habituat la felicitat com el sentiment que donen certes posicions, així com ens genera l’efecte en l’èxit, la fama, o la comoditat, entre altres coses. Se’ns ha passat pel cap preguntar-nos si realment som feliços amb tot el que tenim? Jo apostaria que no, ja que ens gastem la vida buscant el camí que ens portarà a una “vida perfecta”, deixant-nos portar pel consumisme, ens estem ficant en una competència de qui és el millor, qui té més, qui és més poderós i deixem de costat el que tenim enfront, que és la nostra vida.

    Per últim, afegeixo que ocupem més el nostre temps pensant en què no tenim, que gaudint de totes les meravelles que tenim dia a dia, com pot ser, donar un peto a la nostra mare que encara tenim amb nosaltres.

    Maira González
    2Y

    ResponElimina