Michaell Chiriguaya, Mukarram Shahzaib, i Nayra García
Aquesta
és una fotografía feta al natural on surt un nen petit jugant amb
una joguina i passant-s’ho bé per el somriure que espressa als
llavis.
Amb
aquesta fotografía volem dir que de petits nosaltres herem
completament feliços jugant amb una joguina i amb la nostra
imaginació però, quan creixem, això ja no ens satisfà i ens
sembla una tontería, llavors ens adonem que els nostres interesos
han cambiat i la nostra mentalitat també. Cada cop ens és més
difícil aconseguir a arribar a ser feliços ja que, el que ens fa
feliços ja no és una cosa tan senzilla com ho era quan herem petits
petits.
He decidit triar aquesta fotografia perquè quan som petits la nostra felicitat es molt més diferent que a la de quan vas creixent i ja et fas adult. Simplement perquè quan ets petit els teus problemas són molts fàcils de resoldre i la teva felicitat esta sempre perquè no tens preocupació de res i llavors vius en un món ple de coses bones, perquè amb una simple joguina com be diuen ja ets el nen més feliç, o anant al parc a jugar amb altres nens, la diferència de quan ets adult tot allò es veritat que ens semblen tonteries, la nostra felicitat ja no depèn de joguines sino d'atres coses i els nostres problemes ja no són tan fàcils de resoldre perquè ja tot és molt més complicat, En la meva opinió esta molt bé aquesta frase i crec que a tothom ens agradaria ser petits sempre.
ResponEliminaNatalia Pérez