dissabte, 31 d’octubre del 2015

32. El contrari de l'amor és l'odi?



Jonait Molina, Wendy Mendoza i Natàlia Pérez


2 comentaris:

  1. Aquesta fotografia m’ha cridat molt l’atenció.
    Sempre m’ha costat entendre com pot ser que les persones passin tant ràpid de l’enamorament intens, fugaç i passional a la ira, l’ego, la frustració i amb ell, també l’odi. L’amor tendeix a idealitzar-ho tot, a creure que l’altre persona és l’univers sencer. Ho és absolutament tot i fora d’això sembla que no hi hagi raons ni cap explicació.
    Els sentiments són incoherents, com també ho són les persones.Quan l’amor i el desig ens sobrepassa, idealitzem l’altra persona fins al punt de veure-hi unes virtuts excessives que segurament només són producte de la nostra imaginació i del nostre subconscient, quan això s’acaba, quan els problemes arriben i amb ells també el dolor, involuntari o no, li busquem tots els defectes que possiblement tampoc té. No d’una manera tant exagerada. La ira ens transforma i ens fa fer coses que són impròpies de nosaltres, de la nostra persona.
    En conclusió el contrari de l'amor es l'odi ja que es passa de l'amor intens a odiar alguna persona en poc temps, després de passar molts moments agradables amb aquella persona.

    ResponElimina