Andrea
Michell, Andrea
Aguilar, i Isamar
Núñez.
Aquesta
pregunta la situem en la disciplina del coneixement que es refereix a
l’estètica.
Amb
aquesta fotografia podem demostrar com realment som nosaltres, la raó
que em encontrat es que, si veiem els cotxes podem veure que alguns
van en la mateixa direcció i altres cap altra, però no tots van al
mateix destí.
I
em arribat a la conclusió que així som nosaltres, pot ser que
moltes persones vagin a la mateixa direcció però, el destí de
cadascú és diferent o, de vegades seguim el camí que fan els
altres com per exemple; els nostres amics, o persones properes a
nosaltres, simplement per al fet que ens dona por anar sols per
aquell camí i no ens posem a pensar si aquell camí o aquella
direcció que prenem, és el que ens farà realment feliços.
La felicitat és una cosa molt opinable. Realment penso que no se sap què és la felicitat, simplement diem que estem feliços en el punt més alt de la nostra satisfacció, de la nostra alegria...
ResponEliminaPenso que no sabem en quina direcció es troba la nostra felicitat sinó directament, que ens hem de deixar portar. Viure experiències noves, per trobar on es troba el nostre límit d'emoció, alegria i satisfacció.
Hem de deixar-nos portar pero aquelles situacions que no són de risc, és a dir, aquelles que potser ens surten malament però mai ens arrepentim, o ens arrepentim però aprenen d'aquells errors.
Natalia Galán 1Y