La pregunta ve de la disciplina
anomenada Ètica.
Amb aquesta foto
hem volgut representar que no estem segurs amb quasi cap persona i
amb gairebé cap companyia. En el món en el que vivim actualment, és
molt difícil confiar cent per cent en una persona, ja que, realment
no pots saber si de debò és el que diu ser. I a causa d’això ens
ve una pregunta, realment podem confiar en persones que en qualsevol
moment poden canviar? Pensem que no, perquè tu només pot conèixer
una persona i aquesta ets tu mateixa. Coneixes els teus desitjos, els
teus pensaments, etc. Mai podràs saber que pensen els altres, ni el
que desitgen veritablement.
Encara que per ser
feliç a la vida hem de creure en les persones, ja que, si no, no
arribaràs a ser-ho mai, perquè estaràs preocupant-te per tot i
desconfiaràs de tothom.
Aquesta fotografia ens dona la imatge potser d’un excés de confiança ,però també de la necessitat que tenim els essers humans de afectivitat i companyia. Per tant si es cert que ,mai no s'arriba a conèixer a les persones, no es menys cert que no podem establir relacions basades nomes en la desconfiança.
ResponEliminaPenso que es molt atractiu descobrir la personalitat dels altres, i aprendre a conviure i a confiar amb diferents maneres de entendre la vida. La meva impressió es que per la por de caure no pots deixar de córrer, i de igual manera no pots desconfiar de la gent al cent per cent per la por de que ens puguin fer mal. Perquè amb aquesta actitud perdrem la possibilitar de tenir relacions naturals i experiències i sentiments únics . Això si sense perdre la pròpia coneixença de nosaltres mateixos ,i la seguretat que ens dona la nostra pròpia confiança i la nostra pròpia vàlua.