Dayana Cruz, Nizar Safir i Bryan Llumiquinga
Nosaltres creiem que cap cosa es conserva, un treball, una edat, una satisfacció, un plaer, un dolor i tot en general. El temps passa i tot canvia o quasi tot, fins i tot nosaltres tant físicament com mentalment, un dia podem tenir tot i al següent res, o al contrari, avui no som feliços demà explotarem de tanta felicitat. Aquesta pregunta pots plantejar-te la de diverses maneres, relacionar-la amb diverses situacions de la vida o fins i tot de la mort, ja que una persona no viu sempre.
Hem triat aquesta pregunta perquè només llegir-la o a nosaltres sols ens fa pensar rapidament la resposta i és que no, per què està clar que res es conserva per sempre.
Aquesta fotografia explora el misteri de l'eternitat des d'un punt de vista molt humà. La brevetat dels pensaments, sentiments o fins i tot de la vida és un tema que preocupa humanitat des de va tenir la capacitat de preguntar-se per la seva pròpia mortalitat. Penso que aquesta fotografia expressa a la perfecció els canvis i cicles que pateix la vida humana, ja que l'eternitat és un estat no experimentable en vida, perquè es podria considerar com el no-temps. Tot i vivint la vida amb complerta intensitat molt poques coses es diuen que són capaces de fer experimentar al ésser humà el concepte de l'eternitat en vida. És clar que aquesta experimentació no és eterna i per tant no és l'eternitat. Es podria dir que l'eternitat acaba quan comença l'existència, ja què si una cosa existeix, o se és conscient de que existeix, no pot ser eterna, i si no existeix potser tampoc ho pot ser, perquè que una cosa que no existeix no pot ser res més que irreal.
ResponEliminaAquesta imatge reflecteix prou bé el concepte de la frase "Res dura per sempre".
ResponEliminaTot segueix, per molt que ho desitgem no podem tenir alguna cosa o algú per sempre, la persona que mes estimem, la mascota que més volem, el nostre treball i de mes. Aquesta imatge des del meu punt de vista també ens mostra com nosaltres, la humanitat, tot i saber que res durés eternament, ens seguim aferrant de manera cega a la idea que això que tenim i volem mai el perdrem. Ens fa preguntar-nos si de cas no hi ha possibilitat de mantenir i no perdre això que volem, si de veritat res és impossible llavors perquè en aquests casos de pèrdua no és possible mantenir alguna cosa durant més temps. Tot té un començament i un final, no podem canviar això. Gràcies a aquestes experiències aprenem a apreciar mes allò que tinguem i que ens importa.